1er intent fallit.

El passat dissabte dia 15, tot i una previsió meteorològica no gaire favorable, varem, decidir tirar endavant amb el repte de pujar els 15 tresmils que tenim a la llista. Sortim de la presa de Cavallers a les 10 en punt del matí, allí deixem al grup de recolzament, Magda, Laia, Silvia, Joan, Francesc i Perucha, aquets dos últims els trobaríem quatre hores i mitja mes tard al voltant del refugi Ventosa i Calvell.

Enfilem la costeruda pujada cap els llacs de Colalesbienes, en mig de una pluja intermitent i un cel força encapotat, en arribar als llacs girem a l’esquerra per acabar de pujar a la Punta Alta en 2 hores i mitja, ens aturem un moment, pleguem els pals i els pengem a les motxilles, saludem en avançar-lo a la baixada u un excursionista francès, la baixada cap el refugi es ràpida i ens plantem a les portes del mateix en el temps que teníem marcat, 4 hores, omplim les cantimplores i continuem caminant, veiem com dues figures s’acosten al lloc indicat on ens hem de trobar amb els companys, en Francesc i en Perucha, mirem el cel, no surt el sol, al fons de la vall esta caient un fort ruixat, no veiem els Besiberris però decidim continuar, tots els mitjans que havíem consultat donaven una mica de pluja però a la tarda quedaria tot net de núvols, no va ser així, la pluja intermitent va continuar caient i el que fou pitjor els núvols enganxats als cims no permetia una visibilitat adient per poder-se arriscar a pujar a l’aresta dels Besiberris.

Arribem on son els companys i fem el primer canvi d’impressions, discrepem però coincidim en que potser s’obrirà una mica mes tard, encara ens queden 2 hores per arribar a peus del Besiberri Nord, allà decidim, continuem caminant, la herba es alta i esta molt molla, en Jordi i Jo portem els peus molls i gelats, els companys porten botes i ja comencen a notar d’humitat als peus, arribem al Coll d’Isards, no veiem els Besiberris i son davant nostre, continuem parlant de que fem, els convencem d’arribar a la Bretxa Peyta, un cop sota la mateixa decidim que arribarem fins la grimpada al Besiberri Nord, ja hi som, i es aquí on desprès de posar en relleu tots els pros i els contres decidim deixar-ho per un altre dia i no posar-nos en perill nosaltres ni als nostres companys, desprès de 6 hores i 49 minuts, 14,54 kilòmetres i 2217 metres de desnivell positiu i pujant 1 sol dels 15 tresmils, donem la nostra aventura per acabada.

Baixem amb el cap cot, pensant en quan tornarem, cada cop els dies s’escurcen mes, les nits son mes fredes i no disposem de gaires caps de setmana lliures, caminant al costat de l’envasament no paro de pensar quan, quan, quan.

Arribem al cotxe, l’equip ens espera, en mig d’abraçades i petons ens animem, però sabem que un segon cop aquest any serà complicat.

Han passat dos dies i hem valorat la possibilitat de tornar a provar aquest proper mes de setembre, intentarem trobar un altre cap de setmana on pugem tindre el recolzament dels amics i familiars per que ens acompanyin en el nostre repte que també es vostre.

Si mes no, ja hem completat la meitat del repte, hem intentat evidenciar que n’hi han molts malats i familiars dels mateixos que necessiten de la nostra col·laboració, ja sigui en forma de difusió o econòmica per poder fer mes fàcil la vida dels malats i el seu entorn, aquest ha estat el nostre cas, hem volgut recolzar a l’Associació Catalana d’Afectats de Fibromiàlgia i a la Fundació d’Esclerosi Múltiple a les quals lliurarem la recaptació aconseguida fins a finals d’aquest mes d’agost.

Volem donar les gracies a tothom que ha confiat en nosaltres, que ens ha donat suport de qualsevol manera, tan en el repte esportiu com en el solidari, i sobretot a les nostres famílies.

Ho farem!!!!